Friday, 08 June 2007
Em rebut contestació, a la nostra demanda d’ajuda, de les autoritats italianes.
Il Ministro Consigliere de l’Ambasciata d´Itàlia a Madrid ens ha contestat remetent-nos l’escrit de les autoritats provincials d’Imperia. Pareix que no han comprés el fons de la nostra demanda i s’han centrat només en el nostre cognom, quan allò que voliem era una investigació del conjunt de l’emigració de TOTS els nostres avantpassats, es digueren com es digueren.
Bo, al menys s’han dignat a contestar mijançant un escrit que està en la pàgina de descàrrega de documents. Espere que vos servisca.
Maffè, Canavese?
Nova aportació al voltant de l’oritge del cognom Maffè. En este cas es tracta de la busca del significat del nostre nom i la possible àrea d’irradiació.
Que el nostre cognom, Mafé, és de procedència piemontesa queda ja fora de tot dubte, i ausades que probat pel seguiment documental i “físic” a que l’hem sotmés. Sabem que hui en dia és quasi exclusivament de distribució localitzada al Piemont amb ramificacions a les regions veínes de la Liguria i Lombardia. Continua llegint «Maffè, Canavese?»
Mafé, final?
Pot ser hem aplegat a un punt des d’on possiblement no podrem anar més enllà. Este és el resultat de la darrera investigació sobre el cognom Mafé.
Pot ser que m´estiga ficant un peliu pesat en açò d’intentar buscar de quin poble venia el nostre Antonio Maffè i possiblement a molts de vosaltres no vos importe massa, però per a mi s´ha convertit en un repte que ompli la meua necessitat vital de saber el perquè de les coses.
La qüestió és que meditant una de les possibles soluccions a l’extranya grafía del poble d’origen vaig pensar en posar-ho en coneiximent d’algún expert en lingüística o toponímia occitana, piamontesa o ligur. Continua llegint «Mafé, final?»
Sobre l’origen d’Antonio Maffè
Noves aportacions fruit de moltes reflexions i rellectures de la documentació de que disposem ens donen nova llum sobre l’origen d’Antonio Maffé, el primer Mafé valencià.
Vos puc assegurar que el dubte sobre la grafia correcta del poble d’origen del nostre primer avantpassat Mafé en estes terres m’ha dut de cap.
He mirat totes les combinacions possibles de les lletres que pareixen vore’s i les he confrontat amb la toponímia oficial italiana sense resultat satisfactori. També amb la toponímia menor de les fraccions administratives (en el segle passat una gran quantitat de pobles varen ser units en unitats majors per a una millor eficiència administrativa, desapareguent molts noms de pobles en la toponímia oficial) sense major sort. Continua llegint «Sobre l’origen d’Antonio Maffè»
Els primers genovesos valencians
Acabe de rebre còpies de les Cartes de Nova Població per a les poblacions de Beniopa i Benipeixcar. Són còpies autentificades fetes al 1834 i presenten algunes llacunes, evidents principalment a la part de la relació de nous pobladors.
Esta manca d’informació pot ser deguda a que les relacions nominals estaven en el primer full del document notarial i per tant el més expost a humitats i agressions diverses. Continua llegint «Els primers genovesos valencians»
Un nou Mafé
Quan estava estudiant la documentació replegada en la investigació dels avantpassats de cognom MAFÉ, vaig trobar una dada que després no vaig incloure en les conclussions de la mateixa per no poder relacionar-la amb la nostra branca, tan ben documentada i clara.
Feia referència a l’existència d’una imprempta a la Ciutat de Valéncia on es va empremptar al 1577 una rel·lació sobre la Batalla de Lepanto.
El taller era propietat de BENITO MAFÉ.
La noticia la vaig traure d´un article publicat en una data desconeguda al diari “Las Provincias” i escrit per J. Ant. Domenech Corral, el qual no m´ha contestat cap correu que li he manat demanant-li informació. La transcric tal qual va ser publicada:
VALENCIA
Lepanto, el Rosario y Valencia
J. ANTONIO DOMÉNECH CORRAL/
El 7 de octubre de 1571, tenía lugar en Lepanto la victoria naval española “más gloriosa que vieron los siglos”, según el testigo de excepción Miguel de Cervantes que tomó parte en la batalla quedando tullido. Mandaba la escuadra don Juan de Austria, hermano de Felipe II. Y el Papa San Pío V, para que la cristiandad guardara perpetua memoria del acontecimiento, instituyó la fiesta de la Virgen del Rosario que celebra hoy la Iglesia; porque esa victoria suponía el respiro para toda Europa. Los medios de comunicación andaban entonces en pañales y las imprentas, para tener informada a la gente, idearon la publicación de unas detalladas “Relaciones” de los acontecimientos que más interesaban a los ciudadanos, con cuya venta obtenían muy buenos beneficios. El Archivo del Colegio del Patriarca de nuestra ciudad guarda varias de tales “Relaciones”, impresas por Benito Mafé en su taller de “junto al Real Colegio del señor Patriarca”.
Sin embargo, no se encuentra la que refiere la notable participación que tuvo el Grao de Valencia en la victoria de Lepanto, según otras fuentes. Lo que no debe extrañar; pues el mar es parte de la esencia valenciana y sus construcciones navales gozaron en todo tiempo de gran prestigio.
También participó el Patriarca en la alegría general por la victoria, predicando en la función religiosa que dispuso en el convento de Santo Domingo -hoy iglesia parroquial castrense- en aquella memorable jornada. Y tras ella, junto con numerosos habitantes del Grao, se inscribió en la Cofradía de Ntra. Sra. del Rosario fundada en 1558 en ese convento por bula del mismo San Pío V.
Y aún protagoniza la institución del Patriarca otro acontecimiento reciente que relaciona a Valencia con esta festividad del Rosario. Y es que su capellán, el prestigioso catedrático de Teología, Gonzalo Gironés, es autor del “Rosario Valenciano” cuyo rezo público se estrenó el 22 diciembre de 2000.
Este “nou” MAFÉ fa plantejar immediàtament una serie de suposicions i elucubracions, ja que com he dit no existix documentació que l’enllace amb els nostres. No sería destrellatat pensar que havent una proximitat temporal (ambdòs de finals de segle XVI) entre Benito i el nostre Antonio, també hi haguera una proximitat genética o familiar. Tampoc ho sería que instal·lat Benito a la capital de Regne, es posara en marxa el famós “efecte cridada” i aprofitant la crida a la repoblació de terres buides per l’expulsió dels moriscos se’n vingueren altres parents, al menys el nostre Antonio perfectament documentat.
Sabem també que Benito Mafé no va fer nisaga a Valéncia per la simple raó que no tornaren a haver-ne de Mafé fins la vinguda dels nostres des de Gandia a principis del s. XX.
Siguent un extranger resident i treballant a Valéncia el més normal és que estiguera inscrit als Llibres d´Avehinaments, però, jo, que estic buidant els dits llibres per un altra investigació en marxa no he trobat res al respecte en una primera ullada i sense saber l’any que poguera vindre.
Els Lliso, del Principat de Bearn?
Ja vaig deixar escrit en la nostra historia familiar que pels primers LLISO documentats en els registres de la parròquia d’Alboraya no podiem traure conclussions determinants per a esbrinar l’oritge d’esta branca familiar, entre altres coses per que abans de 1596 no hi ha constància del cognóm a cap lloc del Regne de Valencia.
La existència d´uns registres amb la grafia “LISÓ” i “LLISÓ” ens fan pensar que la primera forma sería la correcta i assimilada després, pallatalitzant la L inicial per influència del valencià. Continua llegint «Els Lliso, del Principat de Bearn?»
IMPORTANT DOCUMENT
Adreçat al rei per part de l’ambaixador a la República de Gènova, Joan Vives de Canyamàs, i prou aclaridor de l’origen de l’emigració dels nostres avantpassats.
No serà la primera volta que l’aparició d’un document capgire de manera important una investigació oberta. És açò precissament el que ha ocorregut en la nostra.
En un principi per la documentació disponible intuïa i em pensava que el Duc de Gandia havia determinat per la seua voluntat i conexions familiars en repoblar els seus estats amb els nostres avantpassats. La lectura dels llibres, tan ben documentats, de Santiago La Parra em va fer pensar que les coses no pareixien tan evidents com jo suposava. Continua llegint «IMPORTANT DOCUMENT»
La queixa dels genovesos de Miramar
El 30 de setembre de 1614 els genovesos de Miramar varen fer una queixa per escrit adreçada al Duc de Gandia.
En la queixa els nostres avantpassat genovesos feien una relació dels greutges que patien i a causa dels quals, en el temps, s’escamparen per tota la comarca. La queixa encara que la feren “els genovesos de Miramar” hem de fer-la extensiva a les condicions en la qual es trobarien també els de Benipeixcar i Beniopa.
En la pàgina de descàrregues d’esta web teniu els arxius per a que fruïu d’ells.
Cognoms Lliso i Martinis/es
Estem a punt d’encetar una nova línia d’investigació per als cognoms LLISO i MARTINIS/ES. En concret es tracta de buidar els “llibres d’avehinamet” del periode comprés entre 1550 i 1600. Esta sèrie de llibres es troba en l’Arxiu Històric Municipal de Valéncia i pense que seràn de molta utilitat a l’hora de trobar una data en la qual s’establirien en Alboraya i/o Almàssera els nostres avantpassats. La primera població en esta data era de “realenc” i estava sotmesa a l’especial contribució de la Ciutat de Valencia, per la qual cosa tota persona que volia establir-se necessitava “avehinar-se” i, per la qual cosa, inscriure´s en el corresponent llibre.