Per anteriors entrades ja sabreu el meu pensar sobre la zona d’orige dels nostres Mafé. Continue pensant el mateix i cercant cercant, he trobat un arxiu de l’antic hospital militar francés, hotêl des Invalids, on hi ha els registres dels soldats que van passar per allà des de finals del segle XVII. En lenllaç de baix podreu vore un Pierre Maffé nascut al voltant de 1618 al poble d’Aspres, en l’alta Provença alpina i prop (80 km. +-) de la vila d’Ornon, també als alts Alps. A més, no és l’únic Maffé d’eixa vila, encara ix un altre del segle posterior.
Si els nostres foren d’ací, este Pierre bé poguera ser nebot del nostre Antonio.
També està la curiosa coincidència de noms amb el fill d’Antonio, Pere. Seria el nom d’un avantpassat comú?
Més Mafé als Alps
Una branca antiga dels Mafé en les valls alpines.
Al llarg del temps que he vingut donant-vos dades sobre els nostres avantpassats més antics, sempre m’ha quedat el dubte i la incertesa al voltant de l’enigma de l’origen territorial del nostre cognom Mafé.
La vacil·lació a l’hora de grafiar el poble d’Antonio Maffé en els llibres parroquials de Benipeixcar ens ha vedat de fruir o de conèixer les terres on es varen criar i morir els seus/nostres majors; de la terra que ens va donar l’essència, el ser com som i el nostre nom de família. Continua llegint «Més Mafé als Alps»
Mafé. Noves aportacions
En alguns correus i noticies de la web vos he comentat el meu convenciment sobre l’oritge franc-provençal (o arpitàn, com diuen ara) del nostre cognom Mafé.
D’entre el grup d’inmigrats ligurs i piemontesos i dels quals coneguem el lloc d’oritge, el nostre Antonio Mafé sembla ser l’excepció. Eixí, és l’únic que en el registre sacramental de la parròquia de Benipeixcar se li afegix la formula: “de la provincia d’Ytalia”. Continua llegint «Mafé. Noves aportacions»
Dinar dels descendents de Tomàs Mafé Julio
El dinar serà el proper dia 20 d’octubre de 2007 al restaurant “La Ferradura” de la Patacona (Alboraya).
Per a qui no sàpiga on està este restaurant he posat este enllaç des d’on podreu vore com aplegar: fes clic ACÍ.
Els qui s’anime a vindre poden posar-se en contacte amb Santiago Roig Mafé o amb mi.
Farem un dinar a base de paelleta i entrants, més postre, begudes i café. El preu és 34 + IVA, uns 36€.
Serà una bona oportunitat de vore a parents que feia molt de temps no veiem o d’altres que no coneixiem.
Ànim i vine.
Ambaixada d’Itàlia
Friday, 08 June 2007
Em rebut contestació, a la nostra demanda d’ajuda, de les autoritats italianes.
Il Ministro Consigliere de l’Ambasciata d´Itàlia a Madrid ens ha contestat remetent-nos l’escrit de les autoritats provincials d’Imperia. Pareix que no han comprés el fons de la nostra demanda i s’han centrat només en el nostre cognom, quan allò que voliem era una investigació del conjunt de l’emigració de TOTS els nostres avantpassats, es digueren com es digueren.
Bo, al menys s’han dignat a contestar mijançant un escrit que està en la pàgina de descàrrega de documents. Espere que vos servisca.
Maffè, Canavese?
Nova aportació al voltant de l’oritge del cognom Maffè. En este cas es tracta de la busca del significat del nostre nom i la possible àrea d’irradiació.
Que el nostre cognom, Mafé, és de procedència piemontesa queda ja fora de tot dubte, i ausades que probat pel seguiment documental i “físic” a que l’hem sotmés. Sabem que hui en dia és quasi exclusivament de distribució localitzada al Piemont amb ramificacions a les regions veínes de la Liguria i Lombardia. Continua llegint «Maffè, Canavese?»
Mafé, final?
Pot ser hem aplegat a un punt des d’on possiblement no podrem anar més enllà. Este és el resultat de la darrera investigació sobre el cognom Mafé.
Pot ser que m´estiga ficant un peliu pesat en açò d’intentar buscar de quin poble venia el nostre Antonio Maffè i possiblement a molts de vosaltres no vos importe massa, però per a mi s´ha convertit en un repte que ompli la meua necessitat vital de saber el perquè de les coses.
La qüestió és que meditant una de les possibles soluccions a l’extranya grafía del poble d’origen vaig pensar en posar-ho en coneiximent d’algún expert en lingüística o toponímia occitana, piamontesa o ligur. Continua llegint «Mafé, final?»
Sobre l’origen d’Antonio Maffè
Noves aportacions fruit de moltes reflexions i rellectures de la documentació de que disposem ens donen nova llum sobre l’origen d’Antonio Maffé, el primer Mafé valencià.
Vos puc assegurar que el dubte sobre la grafia correcta del poble d’origen del nostre primer avantpassat Mafé en estes terres m’ha dut de cap.
He mirat totes les combinacions possibles de les lletres que pareixen vore’s i les he confrontat amb la toponímia oficial italiana sense resultat satisfactori. També amb la toponímia menor de les fraccions administratives (en el segle passat una gran quantitat de pobles varen ser units en unitats majors per a una millor eficiència administrativa, desapareguent molts noms de pobles en la toponímia oficial) sense major sort. Continua llegint «Sobre l’origen d’Antonio Maffè»
Els primers genovesos valencians
Acabe de rebre còpies de les Cartes de Nova Població per a les poblacions de Beniopa i Benipeixcar. Són còpies autentificades fetes al 1834 i presenten algunes llacunes, evidents principalment a la part de la relació de nous pobladors.
Esta manca d’informació pot ser deguda a que les relacions nominals estaven en el primer full del document notarial i per tant el més expost a humitats i agressions diverses. Continua llegint «Els primers genovesos valencians»
Un nou Mafé
Quan estava estudiant la documentació replegada en la investigació dels avantpassats de cognom MAFÉ, vaig trobar una dada que després no vaig incloure en les conclussions de la mateixa per no poder relacionar-la amb la nostra branca, tan ben documentada i clara.
Feia referència a l’existència d’una imprempta a la Ciutat de Valéncia on es va empremptar al 1577 una rel·lació sobre la Batalla de Lepanto.
El taller era propietat de BENITO MAFÉ.
La noticia la vaig traure d´un article publicat en una data desconeguda al diari “Las Provincias” i escrit per J. Ant. Domenech Corral, el qual no m´ha contestat cap correu que li he manat demanant-li informació. La transcric tal qual va ser publicada:
VALENCIA
Lepanto, el Rosario y Valencia
J. ANTONIO DOMÉNECH CORRAL/
El 7 de octubre de 1571, tenía lugar en Lepanto la victoria naval española “más gloriosa que vieron los siglos”, según el testigo de excepción Miguel de Cervantes que tomó parte en la batalla quedando tullido. Mandaba la escuadra don Juan de Austria, hermano de Felipe II. Y el Papa San Pío V, para que la cristiandad guardara perpetua memoria del acontecimiento, instituyó la fiesta de la Virgen del Rosario que celebra hoy la Iglesia; porque esa victoria suponía el respiro para toda Europa. Los medios de comunicación andaban entonces en pañales y las imprentas, para tener informada a la gente, idearon la publicación de unas detalladas “Relaciones” de los acontecimientos que más interesaban a los ciudadanos, con cuya venta obtenían muy buenos beneficios. El Archivo del Colegio del Patriarca de nuestra ciudad guarda varias de tales “Relaciones”, impresas por Benito Mafé en su taller de “junto al Real Colegio del señor Patriarca”.
Sin embargo, no se encuentra la que refiere la notable participación que tuvo el Grao de Valencia en la victoria de Lepanto, según otras fuentes. Lo que no debe extrañar; pues el mar es parte de la esencia valenciana y sus construcciones navales gozaron en todo tiempo de gran prestigio.
También participó el Patriarca en la alegría general por la victoria, predicando en la función religiosa que dispuso en el convento de Santo Domingo -hoy iglesia parroquial castrense- en aquella memorable jornada. Y tras ella, junto con numerosos habitantes del Grao, se inscribió en la Cofradía de Ntra. Sra. del Rosario fundada en 1558 en ese convento por bula del mismo San Pío V.
Y aún protagoniza la institución del Patriarca otro acontecimiento reciente que relaciona a Valencia con esta festividad del Rosario. Y es que su capellán, el prestigioso catedrático de Teología, Gonzalo Gironés, es autor del “Rosario Valenciano” cuyo rezo público se estrenó el 22 diciembre de 2000.
Este “nou” MAFÉ fa plantejar immediàtament una serie de suposicions i elucubracions, ja que com he dit no existix documentació que l’enllace amb els nostres. No sería destrellatat pensar que havent una proximitat temporal (ambdòs de finals de segle XVI) entre Benito i el nostre Antonio, també hi haguera una proximitat genética o familiar. Tampoc ho sería que instal·lat Benito a la capital de Regne, es posara en marxa el famós “efecte cridada” i aprofitant la crida a la repoblació de terres buides per l’expulsió dels moriscos se’n vingueren altres parents, al menys el nostre Antonio perfectament documentat.
Sabem també que Benito Mafé no va fer nisaga a Valéncia per la simple raó que no tornaren a haver-ne de Mafé fins la vinguda dels nostres des de Gandia a principis del s. XX.
Siguent un extranger resident i treballant a Valéncia el més normal és que estiguera inscrit als Llibres d´Avehinaments, però, jo, que estic buidant els dits llibres per un altra investigació en marxa no he trobat res al respecte en una primera ullada i sense saber l’any que poguera vindre.