IMPORTANT DOCUMENT

Adreçat al rei per part de l’ambaixador a la República de Gènova, Joan Vives de Canyamàs, i prou aclaridor de l’origen de l’emigració dels nostres avantpassats.
No serà la primera volta que l’aparició d’un document capgire de manera important una investigació oberta. És açò precissament el que ha ocorregut en la nostra.
En un principi per la documentació disponible intuïa i em pensava que el Duc de Gandia havia determinat per la seua voluntat i conexions familiars en repoblar els seus estats amb els nostres avantpassats. La lectura dels llibres, tan ben documentats, de Santiago La Parra em va fer pensar que les coses no pareixien tan evidents com jo suposava.
Sa Magestat, el Rei, no va fer un altra cosa que llevar-se de damunt al Duc quan el va manar a Sardenya de Virrei i les relacions que acabaren en la unió matrimonial de les cases de Borja i Doria-Carretto són posteriors al fet de la migració ligur.
Aplegats a este punt, quina havia pogut ser la raó d’este fet històric?. Em vaig decantar per una simple raó d’estat, per la dificil situació política d’eixe moment, amb tensions molt importants entre diverses potencies del moment que convergiren llavors a l’arc mediterrani nostre. Turcs que amenaçaven l’Imperi per terra i mar; francesos que lluitaven amb l´emperador per les possessions itàliques, l’expulsió dels moriscos, l’ambigüetat de la República de Gènova…
Amb totes estes consideracions em vaig decidir a “escabuçar-me” en la documentació existent en l’Arxiu General de Simancas, als fons del Consell d’Estat que era la institució competent en les matèries de guerra i relacions internacionals. La primera sorpresa va ser que l’ambaixador a Gènova era un valencià : Joan Vives de Canyamàs o Juan Vivas com era conegut per la diplomàcia castellana.
Vaig trobar un document que està datat en novembre de 1609, remés per Joan Vives advertint al Rei que la situació que s’estava provocant en el Regne de Valencia amb l’expulsió dels moriscos volia ser aprofitada per la facció francesa de les possessions itàliques i la República de Gènova. El document el considere de prou importància per que no l’he vist mai referenciat en cap aproximació històrica del fet de l´expulsió i per que fica en connexió dos fets políticament diferents.
Però el document més important que he trobat és una memòria de l’ambaixador de com s’estava tractant l’assumpte de l’expulsió, la qual justifica encara que es veu afectat i de fet va demanar que el rellevaren per a posar en orde la seua casa.
No obstant la part més sucosa de la memòria és un paràgraf on es desvetla l’origen de la vinguda dels nostres avantpassats: com era d’esperar, un moviment tàctic de política internacional adobat d’un intent de solventar la seua situació personal.
La part que ens ocupa diu eixí: “…Umilmente mande considerar que la cultivacion de guertos y regadios y otras artes en que entiende aquella gente (els moriscos), todas son necesarias y utiles, por lo cual de fuerça han de suceder en ellas christianos, y siendo oy España tan esteril de gente vengo en duda que ocupada de golpe la que ay en tan grande vazio, faltaria para las guarniciones de las provincias externas y las Indias y Iglesia y para la guerra que siempre se debe prosuponer, y por tanto pongo en consideracion á V Mag. si convendria partir esta accion en dos vezes, y asiguradas las costas dilatar algun tiempo el effecto y la justicia en lo demas, por las causas dichas.
Con esta ocasion de la nueva poblacion que se ha de hazer en el Reyno de Valencia seria gran cosa para el servicio de V Mag. y bien de sus galeras de España el procurar llevar á los lugares de aquella costa quinientas o mil familias de marineros de la Riberas (la Riviera de Génova) para que sirvan por si, y que intraduzgan este exercicio, con el favor de V Mag. y si la cosa se trata platicamente no desesperaria yo de encaminar este negocio, y para mejor disponello mientras VM manda responderme, he concertado de embiar diez o doze familias de aqui á un lugar mio (Benifairó de les valls) que queda despoblado por la yda de dichos moriscos donde les hare tratar muy bien y dalles las mejores cassas y tierras de alli para que contentos estos tiren á los demas…”
També tinc localitzat l´esborrany d’un document pel qual el Rei per mitjà dels Consell d’Estat li comunica sobre eixa questió que: “la tengo como acertada” i és de data 11 de febrer de 1610. El podeu baixar sanzer des de la nostra pàgina de descàrrega de documents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *