Ja vaig deixar escrit en la nostra historia familiar que pels primers LLISO documentats en els registres de la parròquia d’Alboraya no podiem traure conclussions determinants per a esbrinar l’oritge d’esta branca familiar, entre altres coses per que abans de 1596 no hi ha constància del cognóm a cap lloc del Regne de Valencia.
La existència d´uns registres amb la grafia “LISÓ” i “LLISÓ” ens fan pensar que la primera forma sería la correcta i assimilada després, pallatalitzant la L inicial per influència del valencià.
Açò ens feia llançar la hipotesi de la relació del cognom “LISÓ” ab els “LISEAU”, “LISEAUX” i “LISOT”, tots ells encara vius al Languedoc i la Gascunya (o Aquitània…o Bearn). Esta relació vindria reforçada per les relacions que per aquella època tenia el Regne de Navarra amb eixes terres, d’on recordem seria amb moltissima probabilitat la dona de Joan Lliso, Esperança Tudela.
El periode entre els anys 1562 fins al 1598 va ser molt convuls en els territoris controlats per la Corona francesa. Va ser quasi mig segle de continuades guerres i matances mutues entre catolics i hugonots (protestants), i entre nobles i camperols; tot açò complicat per la debilitat de la Monarquia la qual en este periode va ser representada per cinc reis, algú dels quals va morir assessinat. Davant l’anarquia regnant és fins i tot logic pensar que una gran quantitat de gent se’n anara “amb una ma davant i l´altra darrere” cap a terres més tranquiles.
Diverses investigacions han demostrat que des de temps immemorials ha hagut una connexió, una “autovia de l’imaginari colectiu”, entre la zona Languedoc/Gascunya i Valencia, passant per les actuals provincies d´Osca (Aragó) i Lleida (Catalunya). Eixí ha segut al menys des de temps ibers, amb un substrat cultural que està present fins i tot en la llengua.
Darrerament he tingut l’oportunitat de començar a estudia i “buidar” la sèrie de llibres dita “Avehinaments” de l’Arxiu Municipal de Valencia. Esta sèrie abasta des del segle XIV fins a 1611 i el ells quedava enregistrat tot aquell que des de qualsevol lloc vinguera a viure a la Ciutat de Valencia o poble de la seua contribució. Quan un repasa estos registres de seguida se’n adona que per a les dates a que ens estem referint hi ha una majoria de persones que es desplacen del sud de l’actual França cap a la Ciutat de Valencia. Per a la resta de Regne també ho intuím i eixina ho hem comprobat en diferents Quinque Libri i documents notarials quan parlen d´aquells “francesos de nació”.
Entre els anys 1580 i 1590 a esta gent se’ls descriu en les inscripcions d’avehinament com “del principat de Bearn” majoritàriament, encara que no ne falten d’altres descripcions com “del Regne de França”, tot i que despres en especificar poble, senyoría o parroquia trobem que són de la mateixa zona : Languedoc i Gascunya.
Per tot açò proposem una primera hipotesi sobre l’origen del nostre Joan Llisó en esta regió occitana, a l’espera de trobar qualsevol pista quan fem el buidatge sanzer dels llibres d´avehinaments.
Entre fulles i fulls…