Maffè, Canavese?

Nova aportació al voltant de l’oritge del cognom Maffè. En este cas es tracta de la busca del significat del nostre nom i la possible àrea d’irradiació.
Que el nostre cognom, Mafé, és de procedència piemontesa queda ja fora de tot dubte, i ausades que probat pel seguiment documental i “físic” a que l’hem sotmés. Sabem que hui en dia és quasi exclusivament de distribució localitzada al Piemont amb ramificacions a les regions veínes de la Liguria i Lombardia. També, que la gent amb la que va vindre al Regne de Valéncia duïa en molts dels seus cognoms la desinència (-o), la qual cosa els fa originaris del Piemont i de la Liguria (i de certes zones del sud d´Itàlia), en oposició als cognoms llombarts que duen la desinència (-i).
Però una volta localitzat “in situ” queden per respondre altres qüestions com ¿quin és el seu significat? o ¿des d’on va irradiar, on va nàixer?.
Pel que fa al significat del cognom, només sabem allò que diuen les bases de dades on-line de cognoms itàlics i el llibre “Perché ci chiamiamo cosi? – Cognomi tra Lombardia, Piemonte e Svizzera italiana”, Fondaz. Ticino Nostro, Lugano, 523 pp. És a dir: -Maffè, Maffei: da Matteo, th > f
Molt possiblement els cognoms Maffei i Maffeo sí que siguen l’evolució lógica del nom llatí Matteo, molt extés en l’antiguetat i que ha donat derivats en totes les llengües amb arrels o influències romanes: Mateu, Mateo, Matew, Mathieu, etc. Prova d’això és la localització difosa i extensa del cognom en els respectius sistemes lingüístics. Maffei i Maffeo són cognoms panitalians i reflectixen la doble desinència italiana en la formació dels mateixos, en –o i en –i.
Si el cognom Maffé haguera derivat de Mateo igual que Maffei/Maffeo lo més lògic és que branques de Maffé compartiren espai físic per tota la península itàlica amb els altres dos. I no és eixina, per què?
Aplegats a este punt postulem una possible existència autònoma del cognom Maffé, basant-nos en estes evidències i altra que de seguida exposem.
En l’àrea nord-occidental del Piemont, junt a la Vall d’Aosta, existix una zona alpina de transició (el jardí del Piemont) on encara és posible trobar pobles que s’expresen en llengua franco-provençal a la part més pegada a la Vall d’Aosta. És l’àrea coneguda con el Canavese.
En èpoques antigues i històriques, el Canavese i la Vall d’Aosta van ser ocupats per tribus cèltiques a costa de la població autòctona ligur que estava establida, a més, al Piemont i part de la Provença. Esta circumstància va modificar el substrat humà i lingüístic, fins el punt de trobar sense fer una busca exhaustiva a les frazzioni (entitats locals menors, més nombroses que els comuni) ni furgar en la toponímia menor, els següents noms de municipis, indicadors clars d´una relació de desinència amb el nostre Maffè:
Agliè, Ciriè, Courgnè, Loranzè, Lusigliè, Mazzè, Vestignè, Vialfrè, Bianzè(a la prov. de Vercelli, però en l´àrea del Canavese).
A falta de fer una busca d´una possible arrel MAF- ,cèltica o ligur, queda clar que la desinència -È forçosament ha de ser cèltica degut a la coincidència territorial entre els topònims trobats i l’àrea del Canavese ocupada per tribus cèltiques, reforçada per la nul·la presència de la dita desinència a la resta del territori piemontés.