L’aparició d’un significatiu cabdal d’onomàstica “nova” entre els ss. XVI i XVII, pel que fa referència al nostre cognom i la comarca de l’Horta, s’ha d’enmarcar dins d’un potent procés d’inmigració produit en este espai temporal cap als territoris peninsulars de la Corona d’Aragó, principalment cap al Regne de Valéncia.
Esta migració, d’orige occità en un percentatge quasi absolut, es va superposar a la població original en un primer moment i la va substituïr quan quasi la mitat de la població del Regne hagué d’eixir forçossament del mateix. Eixina des d’eixe moment quedaren configurades les nissagues i families tradicionals dels nostres pobles.
Els Lliso/Llisó apareixen a Alboraya junt a altres inmigrants de cognoms occitans, encara que semblants per ser abdòs llengües una en origen: el diassistema occitano-romànic. Basset, Pannach, Santmartí, Bayarri, Dolç, etc. són altres dels nous habitants dels poble.
En un primer moment apareixen grafiats als quinque libri de la parròquia d’Alboraya com a Liso – Lliso, reflexant la vacil·lació clàssica valenciana de no grafiar la palatalització de la Ela inicial en la nostra llengua, i la no accentuació de les paraules. Més avant, pocs anys després, un rector castellanitzant va escriure els registres en lllengua de l’imperi i va reflexar els cognoms segons les normes gramaticals castellanes, les quals ja accentuaven. El resultat és que allà on apareix un Lliso/Llisó apareix tal i com ho dirien fonéticament els nouvinguts: LLISÓ.
Després de repassar sistemàticament llistats de cognoms antics i moderns francessos/occitans; de combinar la distribució proposta d’estos cognoms amb les zones localitzades d’eixida dels emigrants (bàsicament el Bearn, el Cantal i la terra de Carsí.), he localitzat un únic topònim que s’ajustaria prou a la fonética occitana i valenciana com per a que donara un resultat Lisó/Llisó/Lliso. Es tracta de LISSOU (el bosc de), a la commune de Condat-en-Feniers, departament del Cantal d’Auvernia.
Mancant qualsevol referència sobre d’on vindria el nostre avantpassat Lliso valencià més antic, proposem esta investigació com a la més lògica sobre el seu origen i significat, a l’espera que qualsevol buidat posterior d’altres fonts documentals ens ho aclarisquen o confirmen.