En alguns correus i noticies de la web vos he comentat el meu convenciment sobre l’oritge franc-provençal (o arpitàn, com diuen ara) del nostre cognom Mafé.
D’entre el grup d’inmigrats ligurs i piemontesos i dels quals coneguem el lloc d’oritge, el nostre Antonio Mafé sembla ser l’excepció. Eixí, és l’únic que en el registre sacramental de la parròquia de Benipeixcar se li afegix la formula: “de la provincia d’Ytalia”.
Este afegit, automàticament, ja deuria de posar-nos en guarda; l’exclou definitivament del grup de naturals de “la senyoria de Jenova”. Ser de la provincia d´Itàlia representa estar baix el domini de les terres que llavors pertanyien a la corona hispànica. Per açò hauriem de coneixer quins territoris eren la dita provincia: de nord a sud, algunes zones de la francófila Piemont, la Lombardia de Milà, el Finale ligur, un grapat de principats i senyorius, i clar l’herència de la Corona d’Aragó, el Regne de Nàpols i Sicilia. Un territori tan ample no ens ajuda a aclarir d’on va eixir el nostre avantpassat.
La dificultat d’establir el nostre punt de naixença ve marcat, com sabeu, per la grafia que el retor de Benipeixcar va fer del nostre origen. Ho mires com ho mires i l’intrerpretes com l’interpretes, al remat sempre acave llegint allò que realment pareix que fique: “Orno”. Sense voler de deixar de costat la hipótesi de la transcripció fonètica d’allò que al rector li paregué oïr en la llengua que parlara el nostre Antonio, allò bén cert és que només existix un topònim en estes terres citades i que es corresponga al citat en el Quique Libri.
Orno, és una frazione (nucli habitat que va ser un municipi abans de la reforma municipal italiana i va passar a estar integrat en un de majors proporcions) de Margherita di Savoia, en la regió de Puglia/Apulia; Margherita és famós per les seues salines i estes precissament estàn en Orno.
Com totes les zones salineres i de marjal, històricament han segut zones de molta mortalitat produïdes per l’estancament de les aigües (recordeu l´Albufera fins fa pocs anys) de manera que Orno ha estat poblat i despoblat intermitentment al llarc de la història en diverses vegades.
¿I quin que vore te este Orno amb un, suposadament, franc-provençal? ¿Quina connexió poguera existir?
Mireu, mireu (de la web de la regió d´Apulia): “Verso la fine del XIV secolo numerose comunità provenienti dalle valli delle Alpi occidentali si insediarono nel meridione per motivi economici (sovrapopolamento delle valli, migliori condizioni fiscali per il lavoro agricolo) e diversi comuni della provincia di Foggia furono creati o ripopolati da questi immigranti. Oggi solo 1000 persone in 2 comuni mantengono la lingua originaria, pur con inevitabili influssi dell’ambiente linguistico circostante.”
Les comunitats que mantenen l’herència de la llengua són Celle de san Vito i Faeto, a 77 km. en línia recta d’Orno. De totes les maneres estes localitats són la resta d´un grup més nombros que s’ha diluit en la cultura italiana dominant de la Puglia/Apulia.
Amb esta nova aportació torna a prendre credibilitat la hipòtesi de la veracitat “d’allò que posa és lo real”. I a partir d’ací fer elucubracions i fantasejar al voltant de les histories de la vida del nostre avantpassat abans d’arrelar en la nostra terra valenciana. Crec que Toni Cunyat Mafé em va proposar escriure alguna cosa al voltant d’açò…fem un tormenta d’idees?.